- El curs s’aproxima a l’autoficció des d’una perspectiva eminentment pràctica, reflexiona entorn del binomi identitat–experiència com a material primer per a la creació literària i, alhora, posa el focus en quines són les implicacions que té narrativament el fet de mentir la veritat.
- Aquest curs fa un èmfasi específic en el pes de la fabulació de la realitat i el paper de la mentida, la diferència entre la situació de partida i la història literària, i reivindica el sentit creatiu de l’ambigüitat en un món cada cop més unívoc.
El mirall que deforma la memòria
L’autoficció se situa en la intersecció crítica entre l’experiència viscuda i la voluntat d’estil, fugint de la mera crònica per endinsar-se en la construcció de la identitat. Aquest curs proposa una anàlisi del binomi identitat-experiència, entenent que el subjecte narratiu no és mai una còpia del subjecte real, sinó una hipòtesi literària. L’objectiu és oferir eines per transformar el material biogràfic en una arquitectura narrativa sòlida i coherent.
A partir del concepte de “mentir la veritat”, explorarem les implicacions de la fabulació com a mecanisme per accedir a una certesa més profunda. El contingut del curs posa l’accent en la diferència entre la situació de partida i la història literària, reivindicant el valor de l’ambigüitat en el procés creatiu. Es tracta d’aprendre a despullar l’anècdota personal de la seva literalitat per dotar-la d’una dimensió estètica universal.
Abordarem també la noció d’extimitat com a una eina per contrarestar el risc de la vanitat, que permet que el relat personal esdevingui una pregunta oberta per a qui llegeix. A través de la recreació de l’oblit i l’exploració de situacions contrafactuals —allò que podria haver estat i no va ser—, l’alumnat aprendrà a moure’s en la hibridesa interrogativa d’aquest gènere. La pràctica de l’escriptura esdevé així un laboratori d’assaig i error sobre el mateix jo.
Finalment, el curs pretén que cada participant trobi el seu propi revestiment literari, equilibrant la reflexió teòrica amb l’exercici de la memòria creativa. En un entorn d’aprenentatge col·lectiu, buscarem que l’autoficció no sigui només un acte d’expressió, sinó una recerca formal que problematitzi la realitat. Et convidem a escriure des de la frontera per habitar el territori fèrtil que separa la veritat de la seva representació.
Carles Adamuz