Campus virtual - Estimular la creativitat formal (lingüística) i conceptual (idees) per obtenir el màxim rendiment de les capacitats pròpies d’anàlisi i associació.
- Introduir l’alumnat en la sensibilitat poètica: lectura i escriptura.
- Potenciar l’anàlisi de textos propis i aliens, i la producció de textos propis al registre poètic.
La tècnica que et permet donar forma i so al que sents
La poesia no és un misteri, sinó una tècnica. És l’art subtil de transformar una emoció primera, viscuda en la quotidianitat, en un text capaç de projectar una emoció equivalent i reconstruïda en la persona que llegeix. Si sents l’impuls d’escriure en vers, però et preguntes què és un poema o com s’hi arriba, aquest curs intensiu —completament virtual— t’oferirà el mapa precís per navegar amb solvència pel vast territori de l’escriptura poètica.
Desmuntarem conjuntament alguns dels prejudicis més comuns sobre què significa escriure i llegir poesia, analitzant les diferències essencials entre la prosa i el vers per trobar la poesia latent dins del llenguatge de cada dia. La clau de la connexió poètica és el ritme, ja que sense música no hi ha poema; per tal de transformar l’emoció viscuda en emoció transmesa, el poeta se serveix del so que fa el llenguatge.
Aprendràs les tècniques fonamentals que decideixen la música del vers, tant en la poesia tradicional (mètrica, rima, estrofa, accents) com en l’actual, on la llibertat rítmica és una decisió tan deliberada com la rima clàssica. Aquesta comprensió del so ens portarà a dominar l’ús de les imatges poètiques. Veure per crear, crear per veure: et dotarem de les eines adients per fer visibles les emocions, per mostrar el sentit profund del poema sense necessitat de declarar-lo directament —per mitjà de la metàfora, el símil, l’al·legoria o el correlat objectiu—, aprenent a distingir la potència de les imatges sensorials de les conceptuals.
Un cop entesos el ritme i la imatge, ens centrarem en l’espai que el poema ocupa a la pàgina. Un poema és un gràfic emocional i la seva corba, la distribució en versos, la repetició o l’elisió obeeixen a necessitats internes del sentiment. Aprendràs a inventar la teva pròpia estrofa significativa, creant un mapa sonor i visual que captiva el lector per l’oïda i per la vista simultàniament.
Finalment, explorarem el tema i el sentit: quin és el tresor, l’ànima del poema? Aquesta és la recerca del conflicte o la pregunta substancial que habita sota l’anècdota. Et guiarem en el procés de reconèixer la substància d’un poema per acordar-ne l’estil, entenent que tot poema tracta un gran tema concretat en un motiu.
| Consulta la metodologia dels nostres cursos virtuals >> |
| Informa’t del finançament i els descomptes disponibles >> |
