Dia Mundial del Cinema: 20 pel·lícules inoblidables inspirades en grans novel·les

[Per l’Equip de Redacció]

El Dia Mundial del Cinema (2n dissabte de febrer) és l’excusa perfecta per recordar una cosa que de vegades oblidem: moltes de les millors històries del cinema… van néixer inspirades en una novel·la.

Però, en qualsevol cas, qui necessita una excusa per veure una o diverses bones pel·lícules?

Avui (també) pot ser un gran dia per fer-ho.

Abans d’arribar a la pantalla gran, aquestes històries van existir en la imaginació d’un escriptor o escriptora, llestes perquè grans professionals del cinema les convertissin en pel·lícules inoblidables.

Per això hem preparat una llista de 20 pel·lícules (algunes són clàssics absoluts, altres referents més moderns) acompanyades de les novel·les que les van inspirar. La idea no és només esbrinar “què va canviar”, sinó descobrir com cada obra es va reinventar en passar del paper a la pantalla.

Si t’agrada llegir, potser hi trobaràs la teva pròxima novel·la preferida. I, si el que t’agrada és el cinema, aquí tens una ruta perfecta per conèixer les novel·les que van donar origen a molts dels seus grans èxits.

1. Frankenstein (1931) – James Whale

Basada en Frankenstein or the Modern Prometheus (1818), de Mary Shelley.

La novel·la de Mary Shelley —Frankenstein o el modern Prometeu— no és una història de terror: és una reflexió profunda sobre la responsabilitat del creador, el desig de coneixement i la solitud absoluta de l’ésser que neix sense demanar-ho.

L’adaptació més cèlebre continua sent Frankenstein (1931), dirigida per James Whale, que va fixar per sempre la imatge del monstre amb l’icònic maquillatge de Boris Karloff. La pel·lícula va prendre moltes dreceres respecte al llibre, va simplificar la trama i va transformar el monstre en una criatura més maldestre i silenciosa, però va deixar una empremta cultural impossible d’esborrar.

I més de nou dècades després, es va estrenar una nova versió (2024) que torna a portar la novel·la al centre de la conversa. Aquesta adaptació és més fidel a l’esperit del text original i recupera temes que el cinema havia deixat de banda: la lucidesa de Frank, la seva necessitat d’afecte, la seva intel·ligència i el pes moral de l’experiment.

Veure la pel·lícula després de llegir la novel·la (o fins i tot abans) és una experiència perfecta per descobrir com cada generació reinterpreta aquest mite que mai envelleix.

2. Wuthering Heights (1939) / Cims borrascosos – William Wyler

Inspirada en Wuthering Heights (1847), d’Emily Brontë.

La pel·li de Wyler captura la passió destructiva entre Heathcliff i Catherine, però només adapta la meitat de la novel·la. Brontë va escriure una història molt més extensa, fosca i turbulenta, amb una segona generació que la pel·lícula ignora. Si gaudeixes amb un bon drama, la novel·la multiplica per deu aquest remolí emocional.

3. Stagecoach (1939) / La diligència – John Ford

Basada en el conte Boule de Suif (1880), de Guy de Maupassant.

La diligència, dirigida per John Ford, és un dels westerns més influents de la història i la pel·lícula que va catapultar John Wayne a l’estrellat. Tot i que pugui sorprendre, la pel·li s’inspira lliurement en el cèlebre conte de Maupassant, en el qual un grup de viatgers molt diferents entre si han de conviure en un trajecte tens i ple de prejudicis socials.

La pel·lícula trasllada l’acció de la França ocupada pels prussians al “salvatge Oest”, però conserva el nucli del relat: un grup heterogeni atrapat per circumstàncies externes i obligat a despullar-se moralment durant el viatge. 

Ford converteix aquest drama social en una aventura clàssica, amb paisatges monumentals i un ritme que va definir el gènere. Llegir el conte després de veure la pel·lícula permet descobrir quant de l’esperit crític de Maupassant encara batega sota la pols del desert.

4. Gone with the Wind (1939) / Allò que el vent s’endugué – Victor Fleming

Basada en la novel·la de Margaret Mitchell (1936).

Scarlett O’Hara i Rhett Butler es van convertir en llegenda amb aquesta pel·lícula gegant. La novel·la és encara més ambiciosa: un retrat profund del Sud durant la Guerra Civil, amb personatges més complexos i contradictoris.

5. Rebecca (1940) – Alfred Hitchcock

Basada en Rebecca (1938), de Daphne du Maurier.

La novel·la de Daphne du Maurier és un referent del suspens psicològic i juga amb la inseguretat del seu protagonista a la mansió de Manderley. Hitchcock respecta l’atmosfera gòtica, però suavitza alguns elements per la censura de l’època. El llibre és més inquietant i ambigu; la pel·lícula, més elegant i suggerent: dues formes diferents de narrar la mateixa obsessió.

6. The Picture of Dorian Gray (1945) – Albert Lewin

Basada en The Picture of Dorian Gray (1890), d’Oscar Wilde.

La pel·li suavitza la decadència moral que Wilde retrata amb un humor verinós i reflexions brillants. A la novel·la, Dorian és més fosc, més cruel i més tràgic. Si t’atrau l’estètica elegant de la pel·lícula, el llibre és com entrar en un saló ple de bellesa… que s’està podrint.

7. Moby Dick (1956) – John Huston

Adaptada de Moby Dick (1851), d’Herman Melville.

John Huston va convertir l’obsessió del capità Ahab en una aventura èpica, però la novel·la és una altra cosa: un viatge filosòfic, simbòlic i molt estrany sobre l’obsessió humana. La pel·li se centra en l’enfrontament amb la balena; el llibre et col·loca dins del cap del capità Ahab fins a sentir la seva bogeria.

8. The Bridge on the River Kwai (1957) – David Lean

Inspirada en The Bridge over the River Kwai (1952), també de Pierre Boulle.

Lean va crear un clàssic bèl·lic monumental, centrat en l’honor, l’obsessió i el xoc entre cultures. La novel·la és més sòbria i realista. La pel·lícula afegeix escenes i tensions psicològiques que no són al llibre, però ho fa per construir un drama memorable.

9. To Kill a Mockingbird (1962) / Matar un rossinyol – Robert Mulligan

Inspirada en To Kill a Mockingbird (1960), de Harper Lee.

Gregory Peck encarna Atticus Finch amb una sobrietat que el va convertir en símbol d’integritat moral. La novel·la, explicada des de la mirada infantil de Scout, és més tendra i alhora més dura. La pel·lícula és fidel, però el llibre té un món interior més delicat.

10. Planet of the Apes (1968) / El planeta dels simis – Franklin J. Schaffner

Adaptada de La planète des singes (1963), de Pierre Boulle.

El llibre és una sàtira futurista molt diferent, especialment al final, i no s’assembla gens al gir mític de la pel·lícula. Ambdues funcionen, però des de llocs totalment diferents. Si t’agrada el cinema de ciència-ficció amb sorpresa, el llibre rebla el clau.

11. A Clockwork Orange (1971) – Stanley Kubrick

Inspirada en A Clockwork Orange (1962), d’Anthony Burgess.

Kubrick recrea la novel·la amb una fidelitat visual impressionant, però elimina el capítol final. El resultat és més fosc i nihilista que el llibre. Si vols saber què passa després, l’has de llegir.

12. The Godfather (1972) – Francis Ford Coppola

Basada en The Godfather (1969), de Mario Puzo.

La pel·lícula depura el llibre, elimina subtrames i es queda amb l’essencial: família, poder i tragèdia. Puzo va col·laborar en el guió, i això explica com de bé funciona l’adaptació. Si et fascinen els Corleone, el llibre amplia les seves vides i secrets.

13. One Flew Over the Cuckoo’s Nest (1975) – Miloš Forman

Basada en One Flew Over the Cuckoo’s Nest (1962), de Ken Kesey.

Forman va canviar la perspectiva del cap Bromden per McMurphy, cosa que transforma completament el relat. La pel·li és explosiva, divertida i tràgica. El llibre és més psicològic i simbòlic, una crítica brutal al control institucional.

14. American Psycho (2000) – Mary Harron

Adaptada de American Psycho (1991), de Bret Easton Ellis.

La pel·lícula redueix la violència extrema del llibre, però converteix Patrick Bateman en un símbol pop del narcisisme i del buit. Ellis va escriure un text incòmode, gairebé insofrible, que la pel·lícula transforma en una sàtira afilada.

15. Caramel (2007) – Nadine Labaki

Basada en Caramel (novel·la gràfica coescrita per Labaki i Rodney El Haddad).

La pel·lícula retrata amb humor i emoció la vida de cinc dones a Beirut, explorant amor, desig i amistat en un context social complex. La versió literària aprofundeix en els pensaments i emocions dels personatges, oferint matisos que a la pantalla es transmeten amb gestos i silencis. Ambdues versions es complementen per explicar la mateixa història des de llenguatges diferents.

16. A Simple Life (2011) – Ann Hui

Basada en A Simple Life (autobiografia-novel·la de Roger Lee).

Ann Hui converteix la història real d’un productor i la dona que el va criar en un drama humà i delicat sobre lleialtat, vellesa i afecte. La pel·lícula emociona per la seva sobrietat i realisme; la novel·la ofereix un retrat més íntim i detallat de la vida dels protagonistes. Totes dues mostren com la mateixa història pot tocar l’espectador i el lector de maneres diferents però igualment poderoses.

17. The Lord of the Rings (2001–2003) i The Hobbit (2012–2014) – Peter Jackson

Basades en The Hobbit (1937) i The Lord of the Rings (1954–1955), de J. R. R. Tolkien.

Jackson va adaptar El senyor dels anells amb una fidelitat que va convertir la trilogia en història del cinema. The Hobbit, molt més breu com a novel·la, va ser expandit fins a formar una altra trilogia plena d’afegits, batalles i nous personatges.

18. Anna Karenina (2012) – Joe Wright

Basada en Anna Karenina (1877), de Lev Tolstói.

Joe Wright va apostar per una adaptació teatral, plena de moviments coreografiats i estètica brillant. La novel·la, en canvi, és pura profunditat psicològica. Anna, atrapada entre societat i desig, és molt més complexa a la novel·la. Si t’atreia la pel·lícula, la novel·la t’enlluernarà.

19. La vie d’Adèle (2013) – Abdellatif Kechiche

Basada en Le bleu est une couleur chaude (2010), de Julie Maroh.

Una adaptació que canvia el to de la novel·la gràfica (més poètica i melancòlica) per convertir-la en un retrat íntim del desig i el creixement emocional. Palmes d’Or per a les actrius i el director.

20. Oppenheimer (2023) – Christopher Nolan

Basada en American Prometheus (2005), de Kai Bird i Martin J. Sherwin.

La pel·lícula de Nolan converteix la vida de J. Robert Oppenheimer en un drama visual i moral, però la biografia original és encara més rica: detalla la seva complexitat com a científic, la seva vulnerabilitat i el context polític que el va envoltar. Nolan condensa i estilitza; el llibre amplia, matisa i mostra l’home darrere del mite. Veure la pel·lícula després de llegir la biografia és descobrir el que va quedar fora de pantalla.

De la novel·la a la pel·lícula

El viatge del llibre al cinema és sempre una versió narrativa, a vegades fidel, a vegades lliure, però gairebé sempre fascinant.

Les pel·lícules d’aquesta llista van adaptar novel·les: és a dir, les van reinterpretar, resumir, expandir o van donar una vida completament diferent.

I aquí està la màgia: una mateixa història pot viure en desenes o centenars de pàgines, desplegar-se a la gran pantalla i continuar reinventant-se cada vegada que algú la descobreix.

Si alguna pel·lícula t’ha despertat curiositat per la novel·la que la va inspirar, llença’t sense por: hi trobaràs versions més profundes, més estranyes, més complexes… o simplement diferents.

I, si ja has llegit els llibres, potser ara veuràs les pel·lícules amb una altra perspectiva.