Com va néixer la primera escola d’escriptura creativa del món: l’origen de l’Iowa Writers’ Workshop
[Per l’Equip de Redacció]
Quan avui pensem en una escola d’escriptura, ens resulta natural imaginar que la literatura es pot ensenyar, que la ficció té el seu mètode i la seva aula. Tanmateix, aquesta idea, que escriure es pot aprendre, és sorprenentment recent.
Durant segles, la creació literària va ser considerada un do innat, un territori exclusiu del geni. L’escriptura semblava aliena a la pedagogia, l’aprenentatge i l’ensenyament.
Fins que, a començaments del segle XX, algú va transformar aquesta intuïció en un mètode, un programa acadèmic i un espai compartit. Així va néixer, el 1936, l’Iowa Writers’ Workshop, a la Universitat d’Iowa: la primera escola d’escriptura creativa del món i, encara avui, la més influent.
El mètode de l’Iowa Writers’ Workshop: llegir, comentar, reescriure
L’Iowa Writers’ Workshop va ser fundat el 1936 pel professor Wilbur Schramm i l’escriptor Paul Engle, que el va dirigir durant més de dues dècades. El seu mètode era simple i revolucionari: llegir, comentar, reescriure.
Perquè «El talent no s’ensenya —deia Engle—, però tots podem ajudar-nos a escriure millor.»
En lloc de classes magistrals, l’aula es va convertir en un cercle de lectura on cada participant presentava els seus textos i escoltava les observacions del grup. Aquest workshop es convertiria en el model que més tard van imitar desenes d’universitats als Estats Units i, posteriorment, arreu del món.
L’experiència en grup, la crítica constructiva i la disciplina de la revisió es van convertir en els pilars d’aquesta formació literària.
Grans escriptors i escriptores que van passar per l’Iowa Writers’ Workshop
Amb els anys, el workshop va atreure una constel·lació del que més endavant serien autors i autores excepcionals.
Entre el seu antic alumnat i professorat hi figuren:
- Flannery O’Connor, que hi va escriure part de Wise Blood.
- John Cheever, cèlebre per impartir classe amb un termo de whisky sota el braç.
- Philip Roth, que va trobar a Iowa el to àcid de les seves primeres novel·les.
- Raymond Carver, guiat pel minimalisme de John Gardner.
- Marilynne Robinson, autora de Gilead i professora emèrita del programa.
Per les seves aules han passat més de 4.000 escriptors i escriptores, i 17 premis Pulitzer, a més de finalistes del National Book Award i del Booker Prize.
Iowa City, amb poc més de 70.000 habitants, es va transformar en un autèntic santuari literari. El 2008 va ser nomenada Ciutat de la Literatura per la UNESCO, la primera a rebre aquest reconeixement.
L’Iowa Writers’ Workshop avui
Gairebé noranta anys després, el workshop continua actiu i manté un prestigi indiscutible. Rep cada any més de 1.000 sol·licituds per a només 25 places de narrativa i 25 de poesia.
El campus conserva un ambient gairebé monàstic: un lloc on l’escriptura és el centre de la vida quotidiana.
Antecedents històrics de l’Iowa Writers’ Workshop:
Tot i que Iowa va consolidar el model, el taller literari no va sorgir del no-res. En realitat, formava part d’una genealogia d’aprenentatge literari col·lectiu:
- Renaixement italià: les acadèmies humanistes proposaven exercicis d’imitació dels clàssics.
- Segle XIX: els salons romàntics de París, Viena o Londres funcionaven com a tallers informals.
- Modernisme: espais com l’Ateneu Barcelonès, el Café de Pombo o el Bloomsbury Group convertien la literatura en conversa.
Però Iowa va ser la primera a institucionalitzar tot aquest llegat i transformar-lo en un programa universitari.
L’escriptura entra a la universitat: la legitimació acadèmica
Una de les grans aportacions de l’Iowa Writers’ Workshop va ser la seva institucionalització. Per primera vegada, una universitat reconeixia la creació literària com una disciplina amb crèdits, beques i professors.
Però no van faltar detractors:
- Vladimir Nabokov ironitzava dient que ensenyar literatura era «com ensenyar a córrer a un cérvol».
- Ray Bradbury desconfiava de l’acadèmia.
- Norman Mailer acusava els tallers d’uniformitzar l’escriptura.
Tanmateix, la pràctica va demostrar el contrari: el workshop va multiplicar les veus, va diversificar estils i va demostrar que, encara que el talent no s’ensenya, la tècnica sí que es transmet.
A partir dels anys vuitanta, el model es va expandir pels Estats Units, l’Amèrica Llatina i Europa. Mentre que, a Espanya, l’ensenyament reglat de l’escriptura creativa va arribar als anys noranta.
Kurt Vonnegut i les corbes de les històries: una anècdota llegendària
A finals dels anys seixanta, Kurt Vonnegut, autor de Matadero 5 i de Cuna de gato, entre altres obres, va ensenyar a Iowa i va deixar una de les anècdotes més recordades.
Solia començar les seves classes dibuixant a la pissarra corbes que representaven la «forma» de les històries: l’ascens i la caiguda emocional d’un protagonista. Els seus gràfics eren excèntrics i lúcids, i dècades després es van fer virals a internet. Aquells anys, Iowa era un laboratori on convivien veterans de guerra, poetes beat i joves que somiaven publicar el seu primer llibre.
Allò que va ensenyar Iowa: escriure com a acte compartit
Vist en perspectiva, l’Iowa Writers’ Workshop representa un canvi de paradigma: el pas del mite del geni solitari al reconeixement que la literatura és, també, un acte compartit.
Cap escola pot fabricar un escriptor, però sí que pot oferir un espai on l’escriptura es faci possible. Potser aquesta és la veritable lliçó d’Iowa: que escriure no és només inspiració, sinó diàleg.
I que cada escola, com l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, continua, a la seva manera, aquella conversa que va començar a Iowa City, una tarda de 1936, quan algú es va atrevir a ensenyar allò que semblava inensenyable: l’art d’escriure.
Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès: el llegat a Barcelona
El 14 d’abril de 1998 va néixer l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, hereva d’aquest esperit, però amb una visió pròpia: formar escriptors i escriptores —i també lectors i lectores conscients—, fomentar la cultura literària i oferir un espai d’aprenentatge accessible i plural.
Avui és l’escola d’escriptura més gran d’Europa, amb:
- Més de 35.000 alumnes des de la seva fundació.
- Més de 100 cursos anuals (presencials i virtuals) en narrativa, novel·la, conte, poesia, guió, edició, assaig i més.
- Un equip docent de més d’un centenar de professionals de l’escriptura, la crítica i l’edició.
- Més de 100 publicacions anuals de l’alumnat.
Ubicada al Palau Savassona, en ple barri Gòtic de Barcelona, forma part de l’Ateneu Barcelonès, institució cultural fundada el 1860.
